Pere Quart.
Neix l'any 1889 en el si d'una destacada família de la burgesia industrial sabadellenca. Fou el quart d'onze germans, dels quals en fou l'únic supervivent. D'aquí pren el pseudònim amb el qual signarà l'obra poètica: Pere Quart. Estudià Dret. L'any 1919 formà el Grup de Sabadell o Colla de Sabadell amb el novel·lista Francesc Trabal i el poeta i crític Armand Obiols. En aquest grup es combina la influència de l'avantguardisme amb l'humorisme més local i el gust pel rigor i l'obra ben feta d'herència noucentiste.
Poema.
El burgés:
Es lleva a dos quarts d’una
es banya i es perfuma
i amb l’aire nou que té,
corre a firmar a una estona
a un banc de Barcelona
on fot de conseller.
Fent l’àrdua tasca
i per no caure en basca
es fot un vermut complet
a un club de senyorassos
tibats, lluents i grassos
que ja ho tenen tot fet.
Allà mateix el maître
vinclant l’esquena dreta
li cantarà el menú.
I ell triarà una truita
de llagostins poc cuita
i un palpissàs mig cru.
És l’ofici del burgés,
menjar, jaure i no fer res.
Un cop llesta la teca
se’n va a la biblioteca,
s’enfonsa en el sofà
i dorm la migdiada,
l’armilla descordada
i un rot al paladar.
Després el gran sapastre
s’anirà a can sastre
per emprovar-se un tern;
l’arruga de l’espatlla,
dels pantalons la ratlla,
l’amplada del infern.
Més tard com cada dia,
seurà a la barberia
on el perfilaran;
l’altre vermut, la cita,
que avui toca Lolita
i cap al restaurant.
Endrapa en tres passades
tan densament cuinades
que ja no poden més;
amb el que el mosso els cobra
a casa d’un manobre
viurien tot un mes.
Mata llavors tres hores
a un fosc bar dels afores,
es prenen molts gin-fizz,
amb la saliva amarga,
fent una cara llarga,
pugen tots dos al pis.
El pis de l’amigueta
que li farà, pobreta,
l’amor sense perills
i a casa, a darrera hora,
on vetlla i potser plora
la mare dels seus fills.
es banya i es perfuma
i amb l’aire nou que té,
corre a firmar a una estona
a un banc de Barcelona
on fot de conseller.
Fent l’àrdua tasca
i per no caure en basca
es fot un vermut complet
a un club de senyorassos
tibats, lluents i grassos
que ja ho tenen tot fet.
Allà mateix el maître
vinclant l’esquena dreta
li cantarà el menú.
I ell triarà una truita
de llagostins poc cuita
i un palpissàs mig cru.
És l’ofici del burgés,
menjar, jaure i no fer res.
Un cop llesta la teca
se’n va a la biblioteca,
s’enfonsa en el sofà
i dorm la migdiada,
l’armilla descordada
i un rot al paladar.
Després el gran sapastre
s’anirà a can sastre
per emprovar-se un tern;
l’arruga de l’espatlla,
dels pantalons la ratlla,
l’amplada del infern.
Més tard com cada dia,
seurà a la barberia
on el perfilaran;
l’altre vermut, la cita,
que avui toca Lolita
i cap al restaurant.
Endrapa en tres passades
tan densament cuinades
que ja no poden més;
amb el que el mosso els cobra
a casa d’un manobre
viurien tot un mes.
Mata llavors tres hores
a un fosc bar dels afores,
es prenen molts gin-fizz,
amb la saliva amarga,
fent una cara llarga,
pugen tots dos al pis.
El pis de l’amigueta
que li farà, pobreta,
l’amor sense perills
i a casa, a darrera hora,
on vetlla i potser plora
la mare dels seus fills.
Interpret:
Francesc Ribera i Toneu és un dels grans artistes que trobem a dia de hui al nostre país. Conegut amb el sobrenom de Titot durant la seua vida ha tingut com ha objectiu l’espectacle i utilitzar a aquest com a una plataforma per a donar a conèixer els seus ideals. Mostra d’açò son els molts projectes que ha dut endavant i ha donat a conèixer per infinitat de països. Brams(finalitzat l’any 2005 i que l’any passat es reanudà ) Mesclat, Dijous paella, Ara Mateix, Titot i David Rosell...en son un quants. L'any 2003 va treure el disc "Guillem de Berguedà", en el qual hi ha la versió traduïda i musicada de l'obra del trobador. En aquest disc hi col·laboren artistes d'arreu dels Països Catalans, com Xavi Sarrià(Obrint Pas), Feliu Ventura, Josep Thió o Roger Mas, entre molts d'altres.
Aquesta cançò és interpretada amb el grup Ara Mateix.
Crítica:
Amb el poema ‘’El burgés’’ Pere Quart ens fa una crítica sobre la classe social acomodada de la burgesia. Descriu a la perfecció l’opulència en la que viuen els burgesos i fa crítica de la seva manera de guanyar diners. Al poema és descriu un dia a la vida d’un burgés i ens fa veure que aquest dia descrit no és un dia de vacances, és un dia de feina. Intenta crear consciència sobre la situació d’explotació i transmetre el sentiment de lluita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada