Miquel Martí i Pol- Quatre banderes- Ara Mateix.

Miquel Martí i Pol.

Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, Osona, 1929-2003). És un dels poetes en llengua catalana més populars i llegits. També escriu prosa i fa traduccions. 

Als catorze anys comença a treballar al despatx d'una fàbrica tèxtil fins que ha de plegar el 1973 a causa d'una esclerosi múltiple. La seva poesia, d'arrel autobiogràfica, transcendeix la realitat de l'àmbit de la seva malaltia i del temps històric concret, i crea un paisatge interioritzat, que transmet serenitat. En són un exemple els poemarisVint-i-set poemes en tres temps (1972), La pell del violí (1974), Cinc esgrafiats a la mateixa paret (1975), Llibre dels sis sentits (1974), i Quadern de vacances (1976). El reconeixement públic li arriba amb la publicació dels reculls L'arrel i l'escorça (1975),El llarg viatge (1976) i Amb vidres a la sang (1977) i, sobretot, també, amb Estimada Marta (1978). Intèrprets com Celdoni Fonoll, Lluís Llach, Maria Cinta o Maria del Mar Bonet han musicat els seus poemes. La seva poesia ha estat traduïda a més de 15 llengües. 

La seva trajectòria ha estat llargament guardonada i reconeguda, entre d'altres, amb el Premi Ciutat de Barcelona tant de traducció com de poesia, la Creu de Sant Jordi (1983), el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1991), el Premi Nacional de Literatura (1998) i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1999). 

Va ser membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Poema:

         Les quatre banderes.

Tenia quatre banderes,
tres les vaig perdre en combat;
la bandera que fa quatre
l'he desada en un calaix.
No la'n trauré fins que bufi
ben fort el vent de llevant
i s'endugui aquest mal aire
que ens toca de respirar.
Tenia quatre banderes,
tres les vaig perdre en combat.

Tenia un jardí amb tres arbres,
un mal vent me'ls ha esfullat.
Amb el jardí ple de fulls
no fa de bon caminar.
El mal vent encara bufa;
jo no em canso d'esperar:
per cada fulla caiguda
als arbres hi neix un tany.
Tenia un jardí amb arbres, 
un mal vent me'ls ha esfullat.

De dos amors que tenia,
l'un en terra, l'altre en mar,
el de terra l'empresonen,
l'altre viu exiliat.
Jo ni ploro pel de terra
ni em lamento pel de mar.
Plor i laments de què serveixen?
Gent que lluiti és el que cal.
De dos amors que tenia,
l'un en terra, l'altre en mar.

Tinc una llengua tan viva
com les més vives que hi ha.
Si quan parlo s'esparveren,
jo que sí, em poso a cantar.
Canto i canto i cantaria
si pogués més fort i clar.
Quan les cançons fossin pedres,
vinga fones i al combat!
Tinc una llengua tan viva
com les més vives que hi ha.

Amors, arbres i banderes
són mots de bon recordar.
Qui n'aprèn la cantarella
mai més no l'oblidarà.
Si de cas no l'heu apresa
no us canseu de preguntar,
que si els mots són com la pluja
la terra som tos plegats.
Amors, arbres i banderes
són mots de bon recordar.

Crítica:

Amb aquest poema Miquel Martí i Pol fa un cant a la lluita com perfectament cita a una estrofa ''Plors i laments de què serveixen? Gent que lluiti és el que cal.’’

Fa constants comparacions entre la lluita i les situacions quotidianes de la vida. En definitiva és, com molts dels poemes de Miquel un poema per a crear consciència entre la classe treballadora. Quan es medeixen els versos veiem estrofes heptasíl·labes i octosíl·labes. Aquest poema resulta molt emotiu per la defensa que fa de la cultura, la llengua i la llibertat. Una faceta de la seva vida simpatitza amb els ideals anarquistes.

Intèrpret:

Francesc Ribera i Toneu és un dels grans artistes que trobem a dia de hui al nostre país. Conegut amb el sobrenom de Titot durant la seua vida ha tingut com ha objectiu l’espectacle i utilitzar a aquest com a una plataforma per a donar a conèixer els seus ideals. Mostra d’açò son els molts projectes que ha dut endavant i ha donat a conèixer per infinitat de països. Brams(finalitzat l’any 2005 i que l’any passat es reanudà ) Mesclat, Dijous paella, Ara Mateix, Titot i David Rosell...en son un quants. L'any 2003 va treure el disc "Guillem de Berguedà", en el qual hi ha la versió traduïda i musicada de l'obra del trobador. En aquest disc hi col·laboren artistes d'arreu dels Països Catalans, com Xavi Sarrià(Obrint Pas), Feliu Ventura, Josep Thió o Roger Mas, entre molts d'altres.

Aquesta cançò és interpretada amb el grup Ara Mateix.

Com no he trobat la cançó a la xarxa deixe l'enllaç de la pàgina que tu ens digueres ací.