diumenge, 17 d’abril del 2011

Qüestió 4. Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l'actualitat? Reflexiona, sobretot, entorn de les novetats en la tècnica literària i del context sociocultural.


Qüestió 4. Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l'actualitat? Reflexiona, sobretot, entorn de les novetats en la tècnica literària i del context sociocultural.


Després de morir Franco va deixar com a successor a Joan Carles I l’any 1985. Així continuava el procés de reanimació d’una llengua que ben a prop que n’havia estat de morir i que per ideals havia tingut que permaneixer en la clandestinitat. Iniciatives significatives com la creació de una editorial en català edicions 62(creada en 1962) o la emissió de xerrades radiofòniques en català foren fets significatius a destacar. A partir d’ací és crearà el camí a seguir per part de molta gent que amb escreix cada dia seguirà lluitant cada dia, perquè com deia Bertolt Brecht "Hi ha persones que lluiten un dia i són bones. D'altres, que lluiten un any, i són millors. Hi ha persones que lluiten molts anys, són molt valuoses. Però hi ha les que lluiten tota la vida, aquestes són imprescindibles." 

Per a analitzar un període tan ample de la història anem a centrar-nos en les dècades que ens separen fins a arribat a l’època contemporània.
Durant la dècada dels 70 trobem a il·lustres escriptors com Grabiel Janer Manila amb una producció d’obres i de premis increïbles que son el reflex del seu meravellós recorregut. Premis com el Serra d’Or de la literatura infantil, el Sant Jordi o el Ramon Llull.  Un altre cas a destacar és el de Joan Baptista Mengual i Llull que amb el pseudònim de Isa Tròlec escriu Ramona Rosbif i Mari Catúfols.
Durant la dècada dels 80 trobem una gran escriptora de la nostra literatura i amb un recull de llibres i premis ben extens, Isabel-Clara Simó. Escriptora alcoiana que amb obres com Júlia s’ha guanyat el premi de passar a la posterioritat. Una altra pot ser Carmelina Sánchez-Cutillas, poeta, novel·lista i historiadora valenciana.
Durant la època dels 90 trobem a escriptors com Ferran Torrent i Llorca que han marcat una tendència a seguir. Aquest reconegut autor valencià actualment te més de 20 novel·les per a un públic adolescent però també adult. Ha rebut premis honorífics com el Sant Jordi i entre les obres més famoses podem citar ‘’Gracies per la propina’’ ‘’No emprenyeu al comissari’’ o les més recents amb les que reflexa amb fidelitat el context polític i social valencià. Deixe a continuació una entrevista d’aquest autor.



Com a escriptor i poeta més actuals vaig a citar a Josep Piera i Rubió. Al saforenc ningú li pot discutir la seua trajectòria més que magnifica durant aquests anys. Deixe aquí un poema d’ell:
ODA A SANTORINI
 
El fosc delit ardent que vaig buscant
per aquest mar de llum i d’esperances,
delit de ser aquell infant d’estels
que un dia va sentir-se somni d’àngel,
m’ha dut ací, com nau a la deriva,
fins al teu port de cendres esmolades,
lluna del blau Egeu, foc adormit
com l’ocell que renaix en immolar-se.
Illa del cel, nascuda de la flama,
erma de verd, fèrtil en hecatombes,
et desitjava tant, tant t’estimava,
que abans de posseir els teus abismes
ja et volia com ets, filla de l’alba
amb vinyes arrapades a la vida,
cingles d’estral, platges de freda lava,
on l’home, com les roques, canta i plora.
 

Josep PIERA, Maremar, Edicions 62, Barcelona, 1985.
~

dilluns, 21 de febrer del 2011

Joan Salvat-Papasseit-Tot l'enyor de demà-Ovidi Montllor.

Joan Salvat-Papasseit:



Joan Salvat i Papasseit (Barcelona 16 de Maig de 1894 - ibídem, 7d'Agost de 1924) va ser un escriptor barceloní d'extracció humil, esperit rebel i altament autodidacta. Conegut com a poeta d'Avantguarda, va tenir també una prolífica activitat com a redactor d'articles de crítica social en castellà i català simpatitzant amb els corrents anarquistes i socialistes de l'època. El seu estil enèrgic i impulsiu contrasta amb una vida d'obligada rutina i repós deguts als problemes de salut. Va morir de tuberculosi als trenta anys, deixant una obra que durant dècades va ser poc coneguda.
A partir dels anys seixanta la seva figura va ser popularitzada sobretot gràcies a autors de la Nova Cançò que van posar música a alguns dels seus poemes. Avui dia és considerat un dels escriptors catalans clau del segle XX i el seu recull de poemes El poema de la rosa als llavis és de lectura obligada a l' ensenyament secundari de Catalunya.

Poema:
 Tot l'enyor de demà.

Ara que estic al llit
malalt,
estic força content.
Demà m’aixecaré potser,
i heus aquí el que m’espera:

Unes places lluentes de claror,
i unes tanques amb flors
sota el sol,
sota la lluna al vespre;
i la noia que porta la llet
que té un capet lleuger
i duu un davantalet
amb unes vores fetes de puntes de coixí,
i una rialla fresca.

I encara aquell vailet que cridarà el diari,
i qui puja als tramvies
i els baixa
tot corrent.

I el carter
que si passa i no em deixa cap lletra m’angoixa
perquè no sé el secret
de les altres que porta.

I també l’aeroplà
que em fa aixecar el cap
el mateix que em cridés una veu d’un terrat.

I les dones del barri
matineres
qui travesseen de pressa en direcció al mercat
amb sengles cistells grocs,
i retornen
que sobreïxen les cols,
i a vegades la carn,
i d’un altre cireres vermelles.

I després l’adroguer,
que treu la torradora del cafè
i comença a rodar la maneta,
i qui crida les noies
i els hi diu: -Ja ho té tot?
I les noies somriuen
amb un somriure clar,
que és el baume que surt de l’esfera que ell volta.

I tota la quitxalla del veïnat
qui mourà tanta fressa perquè serà dijous
i no anirà a l’escola.

I els cavalls assenyats
i els carreters dormits
sota la vela en punxa
quje dansa en el seguit de les roderes.

I el vi que de tants dies no he begut.

I el pa,
posat a taula.
I l’escudella rossa,
fumejant.

I vosaltres amics,
perquè em vindreu a veure
i ens mirarem feliços.

Tot això bé m’espera
si m’aixeco
demà.
Si no em puc aixecar
mai més,
heus aquí el que m’espera:

Vosaltres restareu,
per veure el bo que és tot:
i la Vida
i la Mort. 


Crítica:

El tema que tracta són les ganes d'una persona malalta per poder gaudirdel mon popular en tots els seus aspectes. Pertany a la lírica i tracta amb fidelitat la vida quotidiana. La rima es consonant amb una métrica molt irregular 6a 2a 6a ... Predomina la conceptualització i també els adjectius per poder descriure amb fidelitat la vida quotidiana. Fa servir recursos com l'epitet ''cireres vermelles'' canvi d'ordre de les paraules: ''les dones del barri matineres''...


Intèrpret:

Ovidi Montllor i Mengual, conegut com a Ovidi Montllor, nascut a Alcoi el 4 de febrer de 1942. Fou un cantautor i actor conegut al País Valencià amb una extensa trajectòria professional que compta amb més de vint àlbums editats i més de mig centenar de pel·lícules en les que va participar.
La seua carrera professional va començar amb el grup de teatre La Cazuela d'Alcoi, i des de 1966, a Barcelona, en el moviment de Teatre Independent. A partir del 1968, començà a interpretar poemes musicals d'autors com Vicent Andrés Estellés, Salvat Papasseit o Salvador Espriu, entre d'altres. Açò, més tard, el relacionaria amb la Nova Cançó, un moviment artistic musical que va nàixer durant el franquisme i que pretenia impulsar la llengua catalana mitjançant un llenguatge reivindicatiu.


Miquel Martí i Pol- Quatre banderes- Ara Mateix.

Miquel Martí i Pol.



Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, Osona, 1929-2003). És un dels poetes en llengua catalana més populars i llegits. També escriu prosa i fa traduccions. 

Als catorze anys comença a treballar al despatx d'una fàbrica tèxtil fins que ha de plegar el 1973 a causa d'una esclerosi múltiple.
La seva poesia, d'arrel autobiogràfica, transcendeix la realitat de l'àmbit de la seva malaltia i del temps històric concret, i crea un paisatge interioritzat, que transmet serenitat. En són un exemple els poemarisVint-i-set poemes en tres temps (1972), La pell del violí (1974), Cinc esgrafiats a la mateixa paret (1975), Llibre dels sis sentits (1974), i Quadern de vacances (1976). El reconeixement públic li arriba amb la publicació dels reculls L'arrel i l'escorça (1975),El llarg viatge (1976) i Amb vidres a la sang (1977) i, sobretot, també, amb Estimada Marta (1978). Intèrprets com Celdoni Fonoll, Lluís Llach, Maria Cinta o Maria del Mar Bonet han musicat els seus poemes. La seva poesia ha estat traduïda a més de 15 llengües. 

La seva trajectòria ha estat llargament guardonada i reconeguda, entre d'altres, amb el Premi Ciutat de Barcelona tant de traducció com de poesia, la Creu de Sant Jordi (1983), el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1991), el Premi Nacional de Literatura (1998) i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1999). 

Va ser membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Poema:
         Les quatre banderes.


Tenia quatre banderes,
tres les vaig perdre en combat;
la bandera que fa quatre
l'he desada en un calaix.
No la'n trauré fins que bufi
ben fort el vent de llevant
i s'endugui aquest mal aire
que ens toca de respirar.
Tenia quatre banderes,
tres les vaig perdre en combat.
Tenia un jardí amb tres arbres,
un mal vent me'ls ha esfullat.
Amb el jardí ple de fulls
no fa de bon caminar.
El mal vent encara bufa;
jo no em canso d'esperar:
per cada fulla caiguda
als arbres hi neix un tany.
Tenia un jardí amb arbres,
 
un mal vent me'ls ha esfullat.
De dos amors que tenia,
l'un en terra, l'altre en mar,
el de terra l'empresonen,
l'altre viu exiliat.
Jo ni ploro pel de terra
ni em lamento pel de mar.
Plor i laments de què serveixen?
Gent que lluiti és el que cal.
De dos amors que tenia,
l'un en terra, l'altre en mar.
Tinc una llengua tan viva
com les més vives que hi ha.
Si quan parlo s'esparveren,
jo que sí, em poso a cantar.
Canto i canto i cantaria
si pogués més fort i clar.
Quan les cançons fossin pedres,
vinga fones i al combat!
Tinc una llengua tan viva
com les més vives que hi ha.
Amors, arbres i banderes
són mots de bon recordar.
Qui n'aprèn la cantarella
mai més no l'oblidarà.
Si de cas no l'heu apresa
no us canseu de preguntar,
que si els mots són com la pluja
la terra som tos plegats.
Amors, arbres i banderes
són mots de bon recordar.

Crítica:

Amb aquest poema Miquel Martí i Pol fa un cant a la lluita com perfectament cita a una estrofa ''Plors i laments de què serveixen? Gent que lluiti és el que cal.’’
Fa constants comparacions entre la lluita i les situacions quotidianes de la vida. En definitiva és, com molts dels poemes de Miquel un poema per a crear consciència entre la classe treballadora. Quan es medeixen els versos veiem estrofes heptasíl·labes i octosíl·labes. Aquest poema resulta molt emotiu per la defensa que fa de la cultura, la llengua i la llibertat. Una faceta de la seva vida simpatitza amb els ideals anarquistes.

Intèrpret:

Francesc Ribera i Toneu és un dels grans artistes que trobem a dia de hui al nostre país. Conegut amb el sobrenom de Titot durant la seua vida ha tingut com ha objectiu l’espectacle i utilitzar a aquest com a una plataforma per a donar a conèixer els seus ideals. Mostra d’açò son els molts projectes que ha dut endavant i ha donat a conèixer per infinitat de països. Brams(finalitzat l’any 2005 i que l’any passat es reanudà ) Mesclat, Dijous paella, Ara Mateix, Titot i David Rosell...en son un quants. L'any 2003 va treure el disc "Guillem de Berguedà", en el qual hi ha la versió traduïda i musicada de l'obra del trobador. En aquest disc hi col·laboren artistes d'arreu dels Països Catalans, com Xavi Sarrià(Obrint Pas), Feliu Ventura, Josep Thió o Roger Mas, entre molts d'altres.

Aquesta cançò és interpretada amb el grup Ara Mateix.




Com no he trobat la cançó a la xarxa deixe l'enllaç de la pàgina que tu ens digueres ací.

Pere IV- El burgés-Ara Mateix


Pere Quart.

Neix l'any 1889 en el si d'una destacada família de la burgesia industrial sabadellenca. Fou el quart d'onze germans, dels quals en fou l'únic supervivent. D'aquí pren el pseudònim amb el qual signarà l'obra poètica: Pere Quart. Estudià Dret. L'any 1919 formà el Grup de Sabadell o Colla de Sabadell amb el novel·lista Francesc Trabal i el poeta i crític Armand Obiols. En aquest grup es combina la influència de l'avantguardisme amb l'humorisme més local i el gust pel rigor i l'obra ben feta d'herència noucentiste.

Poema.

El burgés:

Es lleva a dos quarts d’una
es banya i es perfuma
i amb l’aire nou que té,
corre a firmar a una estona
a un banc de Barcelona
on fot de conseller.

Fent l’àrdua tasca
i per no caure en basca
es fot un vermut complet
a un club de senyorassos
tibats, lluents i grassos
que ja ho tenen tot fet.

Allà mateix el maître
vinclant l’esquena dreta
li cantarà el menú.
I ell triarà una truita
de llagostins poc cuita
i un palpissàs mig cru.

És l’ofici del burgés,
menjar, jaure i no fer res.

Un cop llesta la teca
se’n va a la biblioteca,
s’enfonsa en el sofà
i dorm la migdiada,
l’armilla descordada
i un rot al paladar.

Després el gran sapastre
s’anirà a can sastre
per emprovar-se un tern;
l’arruga de l’espatlla,
dels pantalons la ratlla,
l’amplada del infern.

Més tard com cada dia,
seurà a la barberia
on el perfilaran;
l’altre vermut, la cita,
que avui toca Lolita
i cap al restaurant.

Endrapa en tres passades
tan densament cuinades
que ja no poden més;
amb el que el mosso els cobra
a casa d’un manobre
viurien tot un mes.

Mata llavors tres hores
a un fosc bar dels afores,
es prenen molts gin-fizz,
amb la saliva amarga,
fent una cara llarga,
pugen tots dos al pis.

El pis de l’amigueta
que li farà, pobreta,
l’amor sense perills
i a casa, a darrera hora,
on vetlla i potser plora
la mare dels seus fills.

Interpret:

Francesc Ribera i Toneu és un dels grans artistes que trobem a dia de hui al nostre país. Conegut amb el sobrenom de Titot durant la seua vida ha tingut com ha objectiu l’espectacle i utilitzar a aquest com a una plataforma per a donar a conèixer els seus ideals. Mostra d’açò son els molts projectes que ha dut endavant i ha donat a conèixer per infinitat de països. Brams(finalitzat l’any 2005 i que l’any passat es reanudà ) Mesclat, Dijous paella, Ara Mateix, Titot i David Rosell...en son un quants. L'any 2003 va treure el disc "Guillem de Berguedà", en el qual hi ha la versió traduïda i musicada de l'obra del trobador. En aquest disc hi col·laboren artistes d'arreu dels Països Catalans, com Xavi Sarrià(Obrint Pas), Feliu Ventura, Josep Thió o Roger Mas, entre molts d'altres.

Aquesta cançò és interpretada amb el grup Ara Mateix.


Crítica:

Amb el poema ‘’El burgés’’ Pere Quart ens fa una crítica sobre la classe social acomodada de la burgesia. Descriu a la perfecció l’opulència en la que viuen els burgesos i fa crítica de la seva manera de guanyar diners. Al poema és descriu un dia a la vida d’un burgés i ens fa veure que aquest dia descrit no és un dia de vacances, és un dia de feina. Intenta crear consciència sobre la situació d’explotació i transmetre el sentiment de lluita. 

Com no he trobar a la xarxa cap interpretació deixe ací l'enllaç del lloc web que tu ens digueres.